La recordo sempre carregada de joies, bisuteria barata; sempre maquillada, i sempre amb el mateix somriure.
Amb els anys, la Quisca, manté el mateix cor innocent, la mateixa adolescència. Sempre, com una nena, ha hagut de menester qui tingués cura d'ella. Ara però, viu envoltada d'un munt d'avis i és ella, la mateixa nena, qui te cura d'ells.
Els mima com ningú.
La trobo després d'uns anys i plorem d'emoció. No ha crescut, només físicament.
Presumida, coqueta, riallera,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario